Abans que Moià tingués església
L'any 939, el bisbe Jordi de Vic va consagrar l'església parroquial de Moià amb l'assistència de Sunyer, comte de Barcelona, que n'havia impulsat l'edificació. El document d'aquella consagració guarda un detall extraordinari per a aquesta vall: hi consta que la capella de Sant Jaume de la Coma ja existia. És per això que la tradició la considera la primera parròquia de Moià — el lloc on la gent d'aquestes terres es reunia a pregar abans que el poble tingués la seva pròpia església.
Les primeres mencions documentals del mas de la Coma daten també del segle X, i la seva història ha quedat lligada per sempre a la de la capella, que s'aixeca a un centenar de metres de la casa. Mil cent anys després, casa i capella continuen juntes al peu del Serrat del Vent.
«Aquesta ermita ja existia quan es va consagrar l'actual parroquial» — la frase que resumeix onze segles.
L'edifici que veiem avui
De l'edifici altmedieval no en queden vestigis visibles: com passa a tantes esglésies rurals catalanes, la fàbrica actual és fruit de les reformes dels segles XVI i XVII, en el llenguatge del barroc popular. És una capella de nau única sense absis, bastida amb pedra i maçoneria, coberta a dues aigües amb ràfec de blocs de pedra.
La façana de ponent n'és la peça noble: un portal flanquejat per dues semipilastres amb capitells rectangulars, coronat per un frontó truncat amb volutes jòniques i esferes barroques. Al damunt, un òcul circular amb reixa de ferro il·lumina la nau, i el conjunt el rematen un campanar d'espadanya en arc i una creu. A l'interior: volta, altar de fusta i bancs perimetrals.
L'ermita i el seu xiprer. Foto: «moianes» · CC BY-SA 2.0
«Francesch Coma, 1683»
A la fornícula del portal — que antigament acollia la imatge de Sant Jaume, avui desapareguda — hi ha gravada una inscripció: «Francesch Coma, 1683». És el testimoni en pedra de la gran reforma barroca de la capella i el nom d'un dels homes de la nissaga Coma que durant segles va tenir cura del mas i del temple. La data dialoga amb les llindes de la masia (1620 i 1812): tres generacions de pedra escrita.
Sant Jaume i la venera
La capella està dedicada a Sant Jaume (Sant Jaume el Major), l'apòstol pelegrí, el símbol universal del qual és la venera o petxina de pelegrí — la mateixa que presideix l'escut d'aquesta casa. L'advocació jacobea, tan estesa a la Catalunya medieval, arrelà aquí amb força suficient per donar nom a tota la finca: la Coma de Sant Jaume.
Protecció i estat actual
- Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) núm. 821-I, declarat el 1985.
- Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, IPA núm. 98.
- Cens d'esglésies ARCAT MMO-1809.
L'ermita es conserva en bon estat general gràcies a segles de cura, però una fàbrica de mil cent anys no descansa mai: coberta, pedra, fusteria i entorn demanen atenció constant. No és de lliure accés; les visites es coordinen per a ocasions i projectes de recerca.
Fonts
- Viquipèdia — La Coma de Sant Jaume (Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya)
- Catalunya Medieval — Ermita de Sant Jaume de la Coma
- Pobles de Catalunya — Sant Jaume de la Coma
- Mapes de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona — fitxa de l'ermita