Un mas amb nom propi des del segle X
Les primeres mencions documentals del mas la Coma daten del segle X, lligades a la capella de Sant Jaume que li fa companyia des d'aleshores. El nom ho diu tot: una coma és, en català, una vall suau entre serrats — i la casa s'assenta exactament així, arrecerada al peu del Serrat del Vent, a un parell de quilòmetres al sud de Moià.
Deu segles de vida pagesa contínua han deixat una casa que és, alhora, document i habitatge: cada mur, cada llinda i cada canonada de ceràmica expliquen com s'ha viscut en aquest racó del Moianès des de l'alta edat mitjana fins avui.
Una casa forta emmurallada
La Coma és una masia emmurallada: el clos de muralla que l'envolta li dona aquell aire de petita ciutadella rural que encara impressiona quan s'hi arriba pel camí dels plàtans. El nucli central actual pren forma al segle XVII, articulat entorn d'una torre rectangular de tres pisos i golfes.
El tret més elegant del conjunt són les galeries porxades — arcs carpanells i de mig punt, alguns avui tapiats — que s'obren a migdia com era costum a les grans masies del país. Els paraments són de pedra i fang, la tècnica constructiva humil i sàvia de la Catalunya rural. Al voltant del nucli s'hi van anar afegint, generació rere generació, les dependències del treball: estables, graners, femers.
La masia amb la muralla i les galeries. Foto: «moianes» · CC BY-SA 2.0
1620 i 1812: la pedra escrita
A la façana de ponent, dues llindes datades fan de partida de naixement de les grans reformes de la casa: 1620, quan es consolida el nucli del segle XVII, i 1812, en plena guerra del Francès, quan una nova generació hi torna a posar la data. Entre l'una i l'altra, la inscripció «Francesch Coma, 1683» de l'ermita completa la tríada: tres segles consecutius de la mateixa nissaga deixant constància del seu pas.
L'enginy de l'aigua
Potser el detall més sorprenent de la Coma és el seu sistema original de recollida d'aigua de pluja: una xarxa de canonades ceràmiques que recull l'aigua de les cobertes i la condueix cap a la cisterna. S'hi suma un pou funcional que conserva l'estructura original. En una vall sense riu, l'aigua era or: aquest enginy hidràulic de fa segles és patrimoni tan valuós com els arcs de la galeria.
El segle XX: llum abans que el poble
La modernitat va arribar aviat: el 1914 la Coma disposava de subministrament elèctric abans que el mateix poble de Moià. El 1950 la casa s'amplia, i el 1970 una restauració hi afegeix la galeria occidental per protegir la façana de despreniments. La casa continua habitada — cosa gens menor: les masies vives són les que sobreviuen.
El camí dels 44 plàtans
L'entrada de la finca és un monument en si mateixa: 44 plàtans (Platanus hybrida) corpulents flanquegen el camí de terra, la majoria de 10 a 12 metres d'alçada i metre i mig de perímetre de tronc. El conjunt figura als Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona (fitxa 08138-327) i està protegit per l'ordenança municipal d'arbrat de Moià (2011).
Protecció
- Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, IPAC núm. 16765.
- Tipologia: obra popular, segles XVII–XX. Estat de conservació: bo.
Fonts
- Viquipèdia — La Coma de Sant Jaume (Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya)
- Mapes de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona — fitxes de la masia i dels plataners
- Plataners de la Coma de Sant Jaume — DIBA